El botxí

Conte final d’Apunts Contables, dedicat a les llibreries que generosament han accedit a vendre el llibre. Moltes gràcies!

Taifa Llibres, La impossible, Llibreria Documenta, Llibreria Iberica i la difunta Canuda



Al entrar a casa va fer un petó al Marc, es va treure la jaqueta i va posar l’olla a al foc amb un rajolí d’oli, un xic de sal i una fulla de llorer. Mentre arrencava el bull va aprofitar per estirar-se al sofà, al costat del seu marit que estava mirant una tertúlia del Barça a la tele.

Va encendre l’ordenador per continuar descarregant les pel·lícules, va fer un cop d’ull al Facebook, clicant uns quants m’agrada i després obrí el correu. Tenia cinc emails pendents: El primer, malgrat la promesa d’un fenomenal descompte de l’Fnac, fou l’únic que no obrí. El segon era una actualització del Linkedin on es notificava que una amiga del cole havia tancat el videoclub per obrir un local de còmics i un excompany d’oficina havia acabat un màster, obrí la pestanya per tafanejar-hi, tot i ser un rematat cul d’olla es declarava expert coordinador de sistemes gràcies a un títol que havia aconseguit a una universitat amb un nom fet amb sigles. El tercer correu, era de la Mary, la seva amiga anglesa, qui li comentava que havia pensat de visitar-la el mes següent; li venia molt de gust veure-la, gaudir de l’agradable primavera mediterrània; volia prendre vi i tapes en una terrassa, visitar la sagrada família que preguntava si ja estava acabada i demanava consell per un hotel cèntric de tres estrelles o així. La Maria preguntà al seu marit si li anava bé que la Mary s’estigués a casa un cap de setmana, ell, sense deixar de mirar la tele, va respondre que li semblava perfecte. La Maria va respondre l’email en quatre línies, dient que li feia molta il·lusió però que no permetria que se n’anés a un hotel, l’acolliria a casa; li comentà que l’abril estaria bastant tranquil·la i que si podia escollir, intentés aprofitar el dia vint-i-tres, el dia més maco de Barcelona, tot adjuntant un enllaç on s’explicava la diada. El cuart email era una petició en contra del tancament de Catalonia, es deia que era una llibreria emblemàtica que al llarg del anys havia estat un puntal de la cultura i ara seria reemplaçada per un McDonalds, recollien adhesions perquè l’ajuntament intercedís per evitar que pleguessin.

Va fer un glop de la Moritz del seu marit i li demanà de parar taula mentre ella tirava la pasta. El Martí s’aixecà del sofà i anà a buscar els plats. Mentre els recollia la Maria entrava a la cuina. “Carinyo, tu anaves a comprar a la Catalonia?” Ell respongué que abans solia comprar-hi llibres “Doncs es veu que tanca, on anirem a parar? L’ajuntament hauria de fer alguna cosa, hem de protestar, t’enviaré la petició, ja està bé de tant Mango i tanta mandanga, en poc temps aquesta ciutat perdrà la identitat.” Després de llençar la pasta, la Maria va tornar al sofà per mirar l’últim email on Amazon confirmava que la seva compra “Obras selectas de Kafka” arribaria al matí següent.