PoAmari






moltes barroeres ratlles,

agraeixo que gentils

us presteu per donar forma

a les meves entranyes.

Però no us confoneu,

a vosaltres no m’estic consagrant;

la meva veu es deu,

al palpitar de la carn.


Alphonse Mucha
http://www.muchafoundation.org/gallery/browse-works
Elogi a la lluna

Somnàmbula dama

de pàl·lida cara

passeja guarnida

amb fosca capa;

coberta amb perles de nacre.


Deambulant inconscient

amb les seves cames llargues

entre gent que no descansa,

aliena a l’atracció

que encanta per on passa.


Guarnida amb un vel

que subtilment desplaça,

tapant o mostrant

la seva cara adolescent;


mentre passeja absent

entre gent que encanta.

En busca d’un sol

que li eclipsi la ment.





Nit de llamps


Llençol de foscor

sobre nit tancada,

La lluna segrestada

era tan negre

que tota forma era negada.

Fins que una llum tronadora

va suspendre l'instant.

configurant un moment

que donà silueta

a les paraules.




Aritmètica incerta

Un i un no sempre són dos,

un i un, pot ben ser, un i un,

o sols un,

o mig i un

o infinit...


A vegades

un i un pot ser

que sumin tres,

o perdre’s en la incertesa

de resultes de la qual un i un

pot ser res.


En tot cas,

un i un,

és voluntat de sumar.





Timidesa

Una paraula…


el cor s’expandeix,

xoca amb l’estómac

pel braç s’allarga;

envaeix el cap,

ressona, tomba,

i fuig i passa.


Una paraula :

com mur d’aire,

infranquejable,

que ens separa.


Qui sàpigues pronunciar-la…

i després d’una,

potser una altra?

What a wonderful world

Veig el gris besant la ciutat,

grans arbres propers a la mort;

veig com el cel emblanquinat

mentre la pluja cau picant fort.


Veig burros vivint sense sort,

perseguint la felicitat;

veig com escolta atent un sord

a un cec que encara no ha mirat.


Els colors de l’arc iris estan en valles de publicitat,

o en infectes clavegueres, d’on l’aigua clara ha brollat.


Veig llops barallant-se amb por,

entre nens que jeuen plorant;

veig com un voltor fa l’amor

a un cadàver que ha comprat.


Veig com succiona un rat-penat,

a un trist colom sense valor;

veig com plora silenciós el cor

d’un gran ocell desalat.


I penso quin lloc més preciós,

sempre que en tu hagi pensat.






Presentació

Com un torrent,

en l’accepció mediterrània,

ribera sense riu

que només la turmenta exalta,

solitari llit de pols,

assossegat indret de calma,

emmotllat per un corrent incontrolat

corrent que tot ho arrasa.





Au Fenix

Ja puc deixar de fumar,

tirar els trastos vells,

ordenar la casa

i airejar la sala

perfumant-la amb incens.


Acaronar me amb llençols

que fan olor a rentadora,

anant a dormir d’hora

per llevarme sol,

abans de les dotze del matí.


Que el món roda,

roda lluny de mi.





Drecera

Cap alla on bufi el vent

el vent se m'emportarà,

tant si dolça m'acarona la brisa

com si cruel m'arrosega l'huracà.

Si em rebel.lo em desplaça

i aturdit hem deixarà,

deixat en terra extranya,

on costruire la meva llar.




La musa aranya

Fila laboriosament l’aranya

un angle de la sala

si la musa calla

musaranya tindrem.
    ----------
Res comença en mi,
ni en mi res s’acaba.
I tot balla al voltant
amb música estranya.